Vida
Inicià els estudis musicals amb un oncle seu. Més tard fou deixeble del mestre de capella de la catedral de València J. Pons i també de F. Cabo. A divuit anys fou nomenat organista a l’església de Sant Tomàs de València. Després passà a exercir el mateix càrrec a Villena, que abandonà per la plaça d’organista a la seu valenciana. Hom el considerà un dels darrers representants de l’escola clàssica castellana d’orgue. S’ha dit que el mateix F. Liszt, en una estada que feu a València el 1845, quedà impressionat en sentir-lo improvisar. Com a compositor, es dedicà sobretot a la música religiosa i fou admirat per l’elegància i la naturalitat del seu estil. Exercí una tasca pedagògica molt important, no solament des de la plaça dde la seu, sinó sobretot a través de la seva vinculació a la Real Sociedad Económica de Amigos del País, que creà una escola de música dirigida pel mateix Pérez i Gascón. L’any 1857 publicà a Madrid un Método de solfeo y principios de canto aplicable a las escuelas y colegios. Compongué també un Te Deum, a quatre veus, amb orquestra i orgue, Lamentacions, a dos, tres i set veus, un Psalmo, a sis veus, un magníficat, motets, villancicos, goigs, letrillas, salves, trisagis, misteris i altres. Entre els seus deixebles hi hagué J.M. Úbeda, S. Giner, J. Jordà, J. Garcia i E. Ximénez. Fou un dels organistes més preuats del segle XIX.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Pérez i Gascón, Pasqual: Método de armonia, Juan Marti, Valencia 1866
- Pérez i Gascón, Pasqual: Método de solfeo y principios de canto, ~ 1857
- Pérez i Gascón, Pasqual: Edición manual del método de solfeo y principios de canto aplicables en las escuelas y colegios, Lit de N.Sanchis, Valencia