Com a gènere literari el seu origen es remunta a l’Antiguitat clàssica -destaquen Els idil·lis, de Teòcrit, i Les bucòliques (44-43 aC), de Virgili-. La tradició cristiana recollí aquesta temàtica utilitzant-la sobretot en les dramatitzacions nadalenques. Durant el Renaixement i el Barroc, fins ben entrat el segle XVIII, el gènere pastoral fou molt conreat. Molts madrigals del segle XVI empraren textos d’aquesta mena, com també molts dels oratoris i les cantates dels segles XVII i XVIII (Oratori de Nadal, de H. Schütz; cantates 85, 104 i 112, de J.S. Bach; Messiah, de G.F. Händel, etc.). La influència d’aquesta tradició en la música instrumental es mostrà especialment en l’ús més o menys generalitzat de recursos compositius com ara els bordons, les melodies en moviment paral·lel de terceres, els metres compostos (6/8, 9/8 o 12/8), etc. -tots ells característics de certes danses com la siciliana o la mussette- o instrumentals (ús de flautes i instruments de doble llengüeta). El Concert opus 6 núm. 8 'fatto per la notte di Natale', d’A. Corelli, i la ’Pifa’ del Messiah, de G.F. Händel, són alguns exemples d’aquesta influència. Alguns autors dels segles XIX i XX que han compost obres pastorals són L. van Beethoven (Simfonia núm. 6, coneguda precisament com a Pastoral), H. Berlioz ('Scène aux champs', de la Simfonia fantàstica), F. Schubert, C.M. von Weber, R.Wagner o C. Debussy.
f
Música