Se sap que exercí de mestre de capella a Santa Maria del Mar de Barcelona i l’any 1562 és citat com a músic vinculat a la catedral de Mallorca. El 1564 el capítol de la seu mallorquina el convidà a dirigir la seva capella i el dia 6 de juny d’aquell any fou nomenat mestre titular. Villalonga contribuí a consolidar el conjunt musical de la catedral i hi sistematitzà la pràctica del cant d’orgue. El 1595 fou probablement el responsable de la creació d’un joc de ministrils, format per cinc instrumentistes i destinat a realçar les solemnitats litúrgiques i a prestar uns serveis externs de lloguer civils i religiosos. Vers el 1903 A.P. Pont i Llodrà localitzà a la seu mallorquina el llibre de cor que conserva les úniques obres conegudes de Villalonga, un conjunt de peces escrites en estil polifònic: In Festo Apostolorumet Sanctae Crucis, Hic sunt quos, Colladamus venerantes. In Festo S. Michaelis et Corporis Christi, Dico Ego Opera Mea, Magnificat de 8è to, Illud Ave. Ave Maris Stella, Magnificat en 4t to, Magnificat de 6è to, Procul recedant, Quia viderunt, Salve Regina, O Beate Sebastiane, MissaQui Plus prudens, Qui Paraclitus i Ave Regina Coelorum.