Estudià dret a Tolosa, però el seu interès pel cant feu que l’any 1911 iniciés els estudis musicals al conservatori d’aquesta ciutat llenguadociana. Ferit a Verdun el 1916, no reprengué la seva carrera fins el 1919. Debutà al Caire amb Hérodiade, de J. Massenet, i després realitzà diverses gires arreu d’Europa. El 1932 es presentà a la Sala Favart de París en el paper de Scarpia (Tosca), escenari on actuà amb assiduïtat fins el 1957. A partir del 1942 inicià una important tasca pedagògica al Conservatori de París. Enregistrà La damnació de Faust, de Berlioz, i Samsó i Dalila, de Saint-Saëns.