Estudià a l’Acadèmia de Música de Budapest i musicologia a Heidelberg i a la Sorbona (1924-28). Després de passar quatre anys a París com a intèrpret de fagot, director de societats corals i ajudant d’edició de la "Revue musicale", el 1931 es traslladà als Estats Units. Fou professor al Wells College (1931-33) i prosseguí els estudis de musicologia amb Otto Kinkeldey, i a la Cornell University treballà en la seva tesi doctoral, titulada A Literary History of French Opera (1934). Fou professor de musicologia a la Universitat de Columbia (1933-69). El 1934 obtingué la nacionalitat nord-americana. Fou un dels fundadors de la Societat Americana de Musicologia (1934), i presidí la Societat Internacional de Musicologia (1955-58). També fou editor del "Musical Quarterly" (1945-73), publicació que obrí a la música contemporània, i crític musical del "New York Herald Tribune" (1954-63). Feu una important contribució amb el llibre Music in Western Civilisation (1941), en què situà la història de la música dins el seu context artístic, polític i social.