Orfe a dotze anys, fou un estudiant brillant i aprengué els rudiments de la música de manera autodidàctica. A partir del 1899 estudià al Conservatori de París, on rebé classes d’harmonia d’A. Lavignac, el 1889. El 1904 prosseguí la seva formació a la Schola Cantorum de la capital francesa amb A. Roussel (contrapunt) i V. d’Indy (composició), tot compaginant-la amb els estudis de filosofia a la Sorbona. Fou director del cor de Saint Gervais a partir del 1909 i del cor de l’Opèra Còmica a partir del 1927. Del 1923 al 1939 exercí com a professor de contrapunt a la Schola Cantorum. Tot i que ja havia començat a compondre abans, fou a partir del 1905 que escriví algunes de les obres més significatives de la seva producció. Mobilitzat durant la Primera Guerra Mundial, després es dedicà a la docència, a la direcció coral i a la crítica musical en la revista "Comoedia", del 1921 al 1937. Reprengué la tasca compositiva a partir del 1936. En les seves obres de joventut predominaren les influències de V. d’Indy i de C. Debussy. Més endavant deixà de banda el llenguatge impressionista i s’adscriví als corrents més avantguardistes. Deixà de compondre el 1975, però seguí actiu com a dinamitzador de la vida musical francesa fins al darrer moment.