Cursà estudis superiors de lletres a l’École Normale Supérieure, al mateix temps que assistia a cursos de R. Rolland a la Sorbona i d’A. Lefranc a l’École des Hautes Études. Posteriorment estudià contrapunt, fuga i composició amb V. d’Indy i Ch. Koechlin a la Schola Cantorum. Ensenyà literatura i música franceses a la Universitat de Grenoble i a l’Institut Francès de Florència. Es doctorà en lletres el 1930 i a partir del 1931 fou professor a la Universitat de la Sorbona. El 1951 fundà l’Institut de Musicologia a la Universitat de París. Figura destacada dins la musicologia francesa, s’interessà per la música del segle XVIII, especialment per l’òpera i les formes que hi estan relacionades. Dedicà la seva tesi doctoral a les òperes de J.Ph. Rameau.