Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, un director de banda. Posteriorment estudià música a Rouen i més tard amplià la seva formació a París. Després d’haver exercit com a violoncel·lista en diferents cabarets i cafès, el 1911 guanyà el Premi de Roma de Composició. Acabada la Primera Guerra Mundial dirigí alguns concerts a França, i el 1920 es posà al capdavant de l’Orquestra de Concerts Lamoureux, formació que finalment dirigí com a titular en 1923-28. Entre el 1928 i el 1945 fou director musical del casino de Montecarlo, i del 1932 al 1940, de l’Orquestra dels Concerts Colonne de París, que més tard (1944-56) tornà a dirigir. El 1951 fou nomenat director musical de l’Orquestra Simfònica de Detroit, càrrec que ocupà fins el 1963. Estrenà nombroses obres d’autors francesos del segle XX.