Inicià els estudis de piano a quatre anys i rebé una amplíssima formació pianística amb M. Vega, Meysernberg i, ocasionalment, amb F. Liszt, a més de classes de composició i contrapunt d’A. Reicha. Finalment dirigí la seva carrera vers el cant, que estudià principalment amb els seus pares. El 1839 debutà a Londres amb el paper de Desdèmona en l'Otello de G. Rossini, i el mateix any fou contractada al Théâtre-Italien per l’empresari Louis Viardot, amb qui es casà dos anys després. Entre els seus triomfs més importants hi ha l’estrena de Le prophète, de G. Meyerbeer, i les seves interpretacions de les òperes de Ch.W. Gluck Orphée (1859) i Alceste, (1861). Es retirà de l’escena el 1863 per dedicar-se a l’ensenyament a Baden-Baden, però la guerra francoprussiana l’obligà a tralladar-se a París, on ensenyà al conservatori fins el 1875. Ocasionalment tornà als escenaris, per exemple en les estrenes del Samsom et Dalila, de C. Saint-Saëns (1873), i de l’oratori Marie-Magdaleine, de J. Massenet. Compongué operetes, obres per a violí i piano i per a piano sol i nombroses cançons. El 1864 publicà L’école classique de chant.