Un document del 1490 de la catedral de Toledo el vincula a aquest centre com a capellà i prebendat. Allí s’encarregà de la formació dels nens cantors. El 1495 obtingué un lloc de cantor a la mateixa catedral, on segurament es mantingué fins a la seva mort. Fou el compositor d’una obra molt popular que apareix en els cancioneros de la Colombina, de Palacio i de Segòvia: el villancicoAndad, pasiones, andad. En el Cancionero de Palacio se li atribueixen també els villancicosCallen todas las galanas, D’aquel fraire flaco i el romanceQuexome de ti ventura.