Sembla que fou sacerdot, actiu a la catedral de Sevilla. Publicà un tractat sobre el cant pla on s’intentava adaptar la pràctica musical als nous postulats del breviari i del missal reformats per Pius V: Arte para componer canto llano, y para corregir y emendar la canturia que esta compuesta fuera de arte, quitando todas las opiniones y difficultades que hasta agora á avido, por falta de los que le compusieron (Sevilla, 1582). En aquest llibre s’emeten judicis crítics sobre l’obra d’altres teòrics anteriors com Juan Bermudo, Gonzalo Martínez de Bizcargui o Luis de Villafranca i se’n mencionen d’altres desconeguts com Taraçona, Juan Martínez o Cristóbal de Reyna. També ha estat relacionat amb la catedral de Mèxic.