Esdevingué jesuïta el 1678, i fou professor de gramàtica i filosofia al col·legi d’aquest orde a Oropesa (Toledo) i després a Madrid, al Col·legi Imperial. Fou cosmògraf major del Consell d’Índies. El 1706 publicà Elementos Ma temáticos, i el 1717, Música universal o principios universales de la música. Aquest últim llibre conté una Aprobación de José de Torres. Les teories musicals s’hi entrecreuen de manera pràctica i teòrica amb les matemàtiques, la lògica i la retòrica per mitjà dels intervals, el temprament, la modulació, les combinacions harmòniques i els estils musicals. La seva obra meresqué l’atenció dels teòrics espanyols de l’època per la novetat en els conceptes que utilitzà (temprament igual, reducció dels modes a major i menor i teoria dels afectes).