Ingressà al Conservatori Nacional de Música, on estudià piano amb Rosita Renard i harmonia i composició amb P.H. Allende. Entre el 1924 i el 1934 fou professor de música, però abandonà la docència temporalment per concentrar-se en els seus estudis musicals. El 1942 fundà la Sociedad Chilena de Música i reprengué la tasca docent, primer a la Universitat Austral i després a la Universitat de Xile. Compongué obres orquestrals i música de cambra i en el conjunt de la seva producció destaca una forta influència romàntica, així com la presència d’elements folklòrics. De tot el seu catàleg són especialment notables la Sinfonía de los Andes, per a orquestra, Cuatro canciones, per a orquestra i veu, Álbum de canciones escolares, per a cant i piano, i Danza española, per a piano.