Des de jove mostrà grans aptituds per al cant i, instal·lat a Barcelona, inicià estudis de cant i solfeig amb R. Garcia. El 1920 continuà els estudis a Madrid, gràcies a una beca de l’ajuntament de la seva població natal. Posteriorment es traslladà a Milà, on prosseguí la seva formació i on el 1930 debutà com a Cavaradossi (Tosca). Durant els anys quaranta fundà una companyia de sarsuela amb Matilde Vázquez. També formà part de la companyia de P. Sorozábal. Actuà amb èxit arreu de l’Estat espanyol i a Buenos Aires. A més, participà en diverses pel·lícules, entre les quals destaquen La reina mora (Eusebio Fernández Ardavín 1936), Molinos de viento (Rosario Pi 1939) i La patria chica (Fernando Delgado 1943). Als anys cinquanta, amb dues de les seves filles creà l’espectacle Album del arte . A mitjan dels anys seixanta pràcticament es retirà i es dedicà als negocis immobiliaris. El 2008 Oriola donà el seu nom al conservatori municipal.