Titulat en música a la Universitat d’Oxford, fou mestre en aquest centre i a les universitats de Cambridge i Londres. Des del 1912 visqué a cavall entre la Gran Bretanya i Suïssa, dedicat al periodisme i a la docència universitària. Fou crític musical de l'"Evening Standard" (1913-20) i "The Observer" (1920-25), i editor de "Radio Times" (1926-28). Es doctorà en lletres a la Universitat de Lausana (1934), ciutat on creà la Confederació Angloamericana per l’Educació Musical. És autor d’un popular diccionari musical: The Oxford Companion to Music (Londres, 1938). El 1948 publicà un estudi sobre el musicòleg i compositor Charles Burney, una obra de referència i una font molt valuosa sobre la música a l’Anglaterra del segle XVIII.