Estudià al Conservatori de Stuttgart, en el qual s’inicià en la docència de l’harmonia el 1876. El 1885 obtingué el títol de professor de música de Württemberg, on durant cinc anys ensenyà teoria i història de la música. El 1990 tornà als EUA i ensenyà a la Universitat de Siracusa i al Conservatori de Nova Anglaterra. L’any 1905 fou nomenat cap de teoria i composició de l’Institut d’Art Musical de Nova York, ciutat en què romangué fins que es retirà el 1925. Com a professor de teoria musical definí la pràctica compositiva dels segles XVIII i XIX com la més perfecta, malgrat que també acceptava l’experimentació del primer terç del XX. Fou un gran pianista, i com a compositor tenia una forta vena contrapuntística. Compongué una simfonia i altres peces menors. Edità, entre d’altres, la integral de l’obra per a piano de F. Mendelssohn, el Messiah de G.F. Händel i El clavicèmbal ben temprat de J.S. Bach.