Estudià a Madrid amb Miguel Barrosa i amplià la seva formació a Itàlia amb Carlo Tagliabue. Es consagrà el 1961 com a Scarpia en unes memorables funcions de Tosca al Teatro Colón de Buenos Aires. Posteriorment, es presentà amb èxit als principals teatres de l’Estat espanyol, com la Zarzuela de Madrid o el Liceu de Barcelona. Estrenà obres de F. Escudero (Zigor, 1968), Ò. Esplà (El pirata cautivo, 1974) i Manuel Moreno Buendía (Fuenteovejuna, 1981), a més de K. Penderecki i F. Mannino.
Després d’un parèntesi de deu anys, reaparegué el 1990 especialitzat en el repertori de sarsuela, malgrat alguna incursió operística, com les funcions de Marina representades al Teatre Arriaga de Bilbao (1995).