Vicari de Sant Bartomeu de València, fou mestre d’orgues del rei Alfons el Magnànim i desplegà una gran activitat a tot el país. El 1414 bastí un orgue a Llucmajor (Mallorca), que col·locà en una trona. El 1419, per manament del rei, construí el del convent dels dominics de Saragossa, tot posposant el que ja havia començat a Castelló d’Empúries. L’any següent treballà en el de la seu d’Elna (Rosselló) i en el de la catedral de Saragossa. A més, bastí el de Santa Maria del Mar de Barcelona, amb 35 tecles i tubs d’estany. El 1421 construí el de Santa Maria de la Real de Perpinyà, i el 1425, el de la parròquia de Sant Mateu de la mateixa ciutat, amb un teclat de 41 tecles, dues manxes i tubs d’estany. La partida a França, el 1428, del seu col·laborador Francesc Guilló de Lanyes, "mestre de fer flautes", interrompé la reconstrucció de l’instrument de la capella reial de Barcelona. L’any 1445 presentà un projecte per a l’orgue d’Alzira (Ribera Alta), que no s’arribà a realitzar.