Resident a Barcelona, actiu i documentat entre el 1538 i el 1581, fou companyó de Pere Flamenc i, juntament amb Fermí Granollers i el ’mestre fuster’ Antoni Carbonell, amb la supervisió del canonge Pere Alberc i Ferrament, bastiren el gran orgue actual de la seu barcelonina entre el 1538 i el 1540. Al final d’aquest mateix any, els tres orgueners establiren contracte per al de Santa Maria del Pi, també de Barcelona. El 1548, amb Jaume Picó, construí l’orgue de l’església dels Sants Just i Pastor de la mateixa ciutat, instrument que serví de model al de la parroquial de Caldes de Montbui (1552). Ultra diversos adobs, juntament amb Salvador Estada (1561) bastí l’orgue de la seu de Tarragona i el de Santa Maria del Mar de Barcelona. Amb els seus antics companys, a més de Josep Bordons, també participà en nombroses restauracions en diversos indrets. Fou notable tant per l’art i la magnitud dels seus instruments (flauta en façana de 16') com per les disposicions i la qualitat dels seus jocs, especialment les mixtures.