Entrà, essent infant, en l’Escolania de Montserrat, on rebé la primera formació musical. Probablement és el mateix Pere Roca que Jaume Martí i Marvà (1600-1678) lloà com a digne deixeble de Joan Marc (1582-1658). Al monestir prengué l’hàbit el 1627 i se li confiaren diversos càrrecs de responsabilitat, entre els quals el de majordom major, tant de Montserrat com del cenobi de Sant Benet de Bages. D’aquest darrer també en fou abat. Introduí algunes novetats en la litúrgia exequial. No es conserven obres seves, tot i que hi ha la possibilitat que algunes composicions que han arribat amb el nom de Roca li pertanyin -més o menys en aquesta època convisqueren a Montserrat tres monjos músics, antics escolans, amb aquest cognom: Pere Roca, Dídac Roca i un altre Pere Roca de Sant Joan de les Abadesses-.