Segons B. Saldoni, feu els estudis musicals, entre els quals els de flauta, a Figueres. En aquesta ciutat s’allistà molt jove en la banda d’un regiment militar francès que hi era de pas. Anà a França i, arribat a Lió, rescindí el contracte amb la banda i s’hi quedà per a estudiar oboè amb M. Donjou. Feu progressos amb una sorprenent facilitat i fou contractat com a oboista en un teatre d’aquesta ciutat francesa. Més tard marxà a París, on aconseguí entrar al conservatori i, segons Saldoni, obtingué el premi d’honor d’oboè en acabar els estudis. El teatre de l’Òpera Còmica el contractà com a oboè solista, i després passà al Théâtre Italien. El 1844 celebrà concerts a Madrid. Hom admirava en gran manera la seva tècnica, sobretot per a prolongar les notes, amb una execució neta, clara, plena d’expressió, tot fent uns trinats quasi perfectes malgrat les limitacions que encara tenia l’instrument de l’època. Sembla que era capaç de prendre aire al mateix temps que tocava les notes, d’aquí la seva admirable capacitat de mantenir les notes llargues. El seu catàleg inclou bàsicament composicions per a oboè.