Estudià contrabaix amb Casimir Viñas i F. Montfort. Durant una temporada visqué a Buenos Aires, on continuà la seva formació amb J. Xirau, mestre de capella de la catedral. El 1892 tornà a Barcelona, ciutat on s’instal·là definitivament. Tocà el contrabaix en moltes orquestres de la Barcelona de l’època i fou habitualment contrabaixista de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu. També exercí una activitat pedagògica important i arribà a escriure un mètode de contrabaix. És autor de tres fantasies per a orquestra, l’obra orquestral Idilio campestre, dos concerts per a contrabaix i orquestra, Danza fantástica -molt divulgada per la Banda Municipal de Barcelona, segons informen algunes fonts- i diverses sardanes, com per exemple La font de l’amor, Sospirs de ma terra i Puiggraciós.