perpetuum mobile
*

Música

Locució llatina ('moviment perpetu') que designa aquelles obres, o seccions d’obres, en què un moviment rítmic -gairebé sempre amb la mateixa figuració- ràpid i constant va de principi a fi.

Alguns compositors l’han inclòs també en el títol, com en l'Opus 11 de N. Paganini, l'Opus 119 de F. Mendelssohn o el tercer moviment de la Sonata per a violí i piano en sol de M. Ravel. Altres exemples es troben en les Tocates, opus 7, de R. Schumann i l'Opus 11 de S. Prokof’ev, en diversos dels estudis de F. Chopin i, en definitiva, en força música del Romanticisme i del Postromanticisme com a recurs de brillant virtuosisme instrumental.