El seu nom apareix emparellat amb el de Jehan Bretel en dos dels seus jeux-partis -Perrin d’Angicourt, respondés iPrince del pui -, i és esmentat també en altres escrits per membres associats al Puèi d’Arràs, amb el qual degué estar vinculat. Pel que fa a aquesta vinculació, s’ha de tenir en compte que almenys dues de les seves obres, Quant partis sui de Provence iJ’ai un joli souvenir, se citen com a cançons premiades (chansons couronées) per, probablement, aquesta institució. Segurament es pot identificar amb el Petrus de Angicuria que el 1269 era al capdavant de la capella de Carles d’Anjou a Nàpols. La primera obra que consta que dedicà a Carles, germà del rei de França i des del 1265 rei de Sicília, és Quant li biaus estés ; fruit de la col·laboració d’ambdós és el jeu-partiQuens d’Anjou, prenés. Es conserven més de trenta composicions de Perrin -transmeses per onze fonts diferents-, dues de les quals, Onques por esloignement i Quant li biaus estés, apareixen en una versió mensural en el manuscrit París fr. 846 de la Biblioteca Nacional de París. Una característica seva són les estrofes amb versos de diferent longitud, i també l’ús de modes amb una 3a major per sobre de la nota final.