Estudià literatura i filosofia a Friburg i Berlín i paral·lelament seguí una formació musical i s’especialitzà en musicologia a la Universitat Alemanya de Praga. Amb l’establiment del règim nazi s’exilià, primer a Londres i el 1936 a Israel. Fundà i dirigí les Publicacions Musicals Israelianes (1949-82), mitjançant les quals contribuí al desenvolupament de la música moderna i d’avantguarda dels compositors israelians. Feu conferències a Europa i als EUA i escriví nombrosos articles per a diferents publicacions. La seva recerca se centrà en el primer estil simfònic i, en particular, en l’obra de J. Stamitz.