Estrenà amb gran èxit L’Òpera d’Aran, de Bécaud, fet que li obrí les portes dels teatres d’òpera. Es destacà per un ampli repertori que anava del barroc a compositors contemporanis. Destacà en els grans papers de W.A. Mozart (Comte d’Almaviva, Don Giovanni, Don Alfonso, Papageno) i G. Puccini (Scarpia, Sharpless, Gianni Schichi). El 1964 debutà a França amb el personatge d’Escamillo, de Carmen de G. Bizet.
Actuà regularment a l’Òpera de París, a la de Gant, a la d’Anvers, de Marsella, al Théatre de la Monnaie de Brussel·les, així com al Grand Théatre de Ginebra, on excel·lí en òperes de R. Strauss, P.I. Cajkovskij i G. Verdi. Del 1966 al 1979 participà de manera regular en el Festival de Glyndebourne. Compaginà el gran repertori amb les estrenes d’òperes contemporànies de G. Ligeti, A. Reimann, H. Prey o Ph. Boesmans, entre d’altres.
Es retirà totalment dels escenaris i a partir del 1982 fou catedràtic de cant del Conservatori de París.