Inicià els seus estudis musicals a Karlsruhe i el 1972 debutà com a Tamino (La flauta màgica) a Lübeck. Dos anys més tard s’inicià en el repertori wagnerià tot interpretant el paper de Sigmund (La valquíria) a Wuppertal i el 1976 actuà a Parsifal al Teatre dels Festivals de Bayreuth. Posteriorment es presentà diverses vegades al Covent Garden de Londres i San Francisco (1977) i a la Metropolitan Opera House de Nova York (1980), gairebé sempre amb papers wagnerians (Sigmund, Lohengrin, Tristan). El 1982 enregistrà en vídeo i en disc una reeixida producció de Tristany i Isolda sota la direcció de L. Bernstein. Combinà les seves aparicions operístiques amb la participació en concerts de rock, pel qual sempre se sentí atret. En la dècada dels noranta la seva carrera feu un gir i protagonitzà el musical El fantasma de l’òpera, a Hamburg. Es retirà el 2004.