Es doctorà el 1890 a la Universitat d’Estrasburg amb una tesi sobre G.P. da Palestrina com a compositor de música profana i després continuà els estudis a Berlín, amb J.A.Ph. Spitta. El 1893 fou nomenat professor adjunt de la Universitat de Friburg, centre on restà durant trenta-vuit anys. Sota el patronatge del papa Lleó XIII hi fundà l’Académie Gregorienne. El 1927 fou elegit primer president de la Societat Internacional de Musicologia. La seva gran obra és Einführung in die gregorianischen Melodien ('Introducció a la melodia gregoriana'), el primer estudi sobre cant medieval basat en mètodes moderns de recerca. Publicà una sèrie de treballs dedicats al cant medieval espanyol, especialment al Codex calixtinus i als tons dels salms responsorials del cant mossàrab.