Pioner en l’edició de música antiga, la seva aportació al procés de redescoberta de la música anglesa d’aquesta època fou molt destacada. Com a compositor, escriví sobretot obres per a veu i piano. El seu llenguatge mostra influències de F. Delius i Bernard Van Dieren (Saudades, 1916-17, cicle de cançons). També hi és present l’influx de la música de l’època isabelina, especialment en les cançons As ever I saw (1917) i Sweet content (1918-19), així com elements de la cançó popular, visibles a Captain Stratton’s Fancy (1921). La seva obra mestra és el cicle de cançons The Curlew (1922), per a tenor, flauta, corn anglès i quartet de corda, tot i que l’obra més coneguda és Capriol Suite, per a dos pianos o per a orquestra de corda (1926; versió orquestral, 1928).