Cap al 1520 entrà al servei d’Enric VIII, de qui arribà a ser molt aviat un dels músics preferits. El 1528 era llaütista del King’s Musicke i sovint era cridat a actuar a la cambra privada reial; fins i tot fou inclòs en el selecte grup de cortesans i servents que acompanyaven el monarca en tot moment. Amb el temps es convertí en el director de música privada del rei, i a partir del 1537 es dedicà a ensenyar a tocar el llaüt a la seva filla, la princesa Maria. Es mantingué al servei de la casa reial anglesa amb Eduard VI, el qual, quan tenia nou anys, havia rebut algunes classes de llaüt de Van Wilder. El 1550 se li encarregà la cerca i selecció de cantors per a la capella reial. També consta que sovint se li encomanà la compra d’instruments. A la cort anglesa fou tingut sempre en molta estima i rebé de la monarquia títols i propietats. En el seu temps gaudí de molta fama com a instrumentista de llaüt. Malauradament, tan sols se n’ha conservat una composició instrumental, una fantasia per a llaüt. Més fortuna han tingut les composicions vocals, de les quals han perviscut diversos exemples, tant de música sacra com profana. Fou un dels pocs compositors actius a Anglaterra la música dels quals arribà a imprimir-se al continent durant el segle XVI. El seu fill Henry estigué durant algun temps al servei d’Elisabet I.