Estudià piano amb Jeanine Coste, i el poeta i pianista Claude Ardent ha estat el seu mentor. Cursà els estudis musicals primer a Orleans i després al Conservatori de Música de París, on obtingué un premi de composició a la classe d’O. Messiaen el 1977. Ha estat vinculat a l’Ensemble InterContemporain i al seu director Peter Eötvös, que ha interpretat part de la seva obra. Periòdicament fa estades a Barcelona i la ciutat ha estat a vegades la seva font d’inspiració, en obres com Diagonal (1983), per a catorze instruments, o Paral·lel (1984), per a fagot. En el seu catàleg abunden les peces de format petit, per a un o pocs instruments, inclosa la veu, però en alguna ocasió també ha escrit obres de més envergadura, com per exemple Eclipses (1983), Saturne (1987-88) o el Concert per a piano (1996). Marcat des dels disset anys pel teatre musical de R. Wagner, ha compost tres òperes, Le chevalier imaginaire (1984-86), Les rois (1988-89) i Salammbô (1992-97), aquesta darrera estrenada el 1998. En la seva obra s’observa un fort sentit de la llibertat compositiva, deixant que cada obra ofereixi una perspectiva diferent sobre el fenomen musical. El gust per la poesia l’ha dut a compondre sobre les Elegies del Duino de R.M. Rilke els seus 18 Madrigals (1996), obra representada a Nancy el 2000 en forma de peça operística amb el nom d'Elégies.