Rebé la primera formació musical del seu pare. A l’edat de set anys la seva família es traslladà a París. Allà estudià amb Taffanel (flauta), Pugno i Leroux (harmonia) i Lenepveu (composició), i aconseguí els primers premis de flauta i fuga i el segon Premi de Roma de Composició el 1905. El 1919 substituí Taffanel com a professor de flauta al Conservatori de Música de París i posteriorment ocupà el lloc de Dukas i D’Indy a les classes de composició. Compongué òperes (Le chevalier et la demoiselle, 1941), ballets, cançons i música simfònica i de cambra, i escriví un mètode per a flauta. Dirigí l’Orquestra de la Societat de Concerts del Conservatori de París i la de l’Òpera de París, i s’especialitzà en el repertori wagnerià. Viatjà per tot Europa amb aquestes formacions i també com a director convidat.