Philippe Verdelot

(Verdelot, Illa de França, 1470/80 — ?, a 1552)

Compositor francès.

Vida

Hi ha poca informació sobre els primers anys de la seva carrera musical. Probablement la seva formació s’inicià al nord de França i continuà al nord d’Itàlia. Cap al 1522 era a Florència com a mestre de capella del baptisteri de San Giovanni i, entre el 1523 i el 1527, també ocupà aquest càrrec a la catedral. Es té notícia de la seva presència a Roma cap al final del 1523 o principi del 1524, on cantà per al papa Climent VII. Durant l’època de la República florentina (1527-30), Verdelot probablement formà part del bàndol que anava contra les forces papals i imperials. Alguns motets seus fan referència a la guerra i a les calamitats que afligiren la ciutat de Florència. Després del 1530, un cop liquidades les aspiracions republicanes, la seva pista s’esvaeix. Potser treballà a Roma i a Venècia, però no hi ha documents que ho testifiquin.

La seva producció musical sacra conservada comprèn dues misses basades en un motet a quatre veus de J. Richafort, Philomena praevia, un magníficat i uns seixanta motets, molts dels quals foren parodiats per compositors com J. Arcadelt, C. de Morales, R. de Lassus i G.P. da Palestrina. També escriví algunes chansons franceses molt influïdes per l’estil de Josquin Des Prés. La part més important són els madrigals, gènere del qual fou un dels pioners juntament amb Costanzo Festa i Jakob Arcadelt. N’escriví prop de 140. La majoria de les seves composicions d’aquest tipus foren escrites probablement durant les estades a Florència i Roma durant la dècada del 1520. Alguns foren publicats en la col·lecció Madrigali a cinque, libro primo (Venècia, ~1535). Tant els madrigals com els motets gaudiren d’una gran acceptació i d’una àmplia difusió arreu d’Europa durant tot el segle XVI. Els editors J. Moderne a Lió, P. Attaignant a París i G. Scotto i A. Gardane a Venècia inclogueren sovint composicions d’aquest autor en les seves antologies. Alguns dels madrigals suposadament de Verdelot són, però, de difícil atribució, perquè apareixen com a anònims en les col·leccions impreses. Tot i que no fou tan prolífic com Josquin Des Prés, Adriaan Willaert o Jean Mouton, influí els compositors de motets i misses, tant contemporanis com posteriors.

Obra
Motets

Prop de 60 motets, entre els quals: Angelus Domini, 4 v.; Attende Domine, 6 v.; Ave gratia plena, 5 v.; Ave Maria gratia plena, 6 v.; Ave sanctissima Maria, 4 v.; Beata es virgo, 7 v.; Da pacem Domine, 4 v.; Ecce nunc benedicite, 4 v.; Ecce quam bonum, 4 v.; Gaudeamus omnes in Domino, 4 v.; Gaude Maria virgo, 4 v.; Inviolata integra et casta, 8 v.; Laudate Dominum omnes gentes, 9 v.; Letamini in Domino, 6 v.; O dulcissime Domine Jesu, 5 v.; Pater noster, 6 v.; Recordare Domine, 5 v.; Salve Barbara dignissima, 4 v.; Salve regina, 4 v.; Sancta Maria virgo virginum, 6 v.; Si bona suscepimus, 5 v.; Sint dicte grates Christo, 7 v.; Veni Domine et noli tardare, 4 v.; Victimae paschali laudes, 4 v.

Altres obres vocals religioses

Missa, 4 v.; Missa ’Philomena', 4 v. (1544); Magnificat sexti toni, 4 v.

Música vocal profana

3 chansons (Seule demeure et despourvue, 4 v., publ. 1529; Dont venés vous Madame Lucette, 4 v., publ. 1539; Qui la dira la peine, 8 v., publ. 1560); prop de 140 madrigals, entre els quals: Amor io sento l’alma, 4 v.; Ardenti mei desiri, 5 v.; Donna se fera stella, 5 v.; Donne che di bellezza, 6 v.; Far la vendetta bramo, 5 v.; Fuggi, fuggi, cor mio, 4 v.; Hayme ch’abandonato, 5 v.; La bella donna a cui donasti, 4 v.; La bella man mi porse, 4 v.; La dolce vista della donna mia, 6 v.; Madonna il tuo bel viso, 4 v.; Madonna per voi ardo, 4 v.; Non mai donna più bella, 5 v.; O singular dolcezza, 4 v.; Per mio servir, 4 v.; Pianzi donna per voi, 4 v.; Qual maraviglia o donna, 4 v.; Quella che suspirando, 4 v.; Se del mio amor temete, 4 v.; Se l’ardor fusse equale, 4 v.; Se lieta e grata morte, 4 v.; Se’l vostro aspetto divo, 5 v.; Se mai provasti donna, 4 v.; Trista Amarilli mia, 4 v.; Vita della mia vita, 4 v.; Vostre armonie celeste, 5 v.

Bibliografia
  1. Bragard, A.M.: Étude bio-bibliographique sur Philippe Verdelot: musicien français de la Renaissance, dins Mémoires Académie Royale des Sciences, des Lettres et des Beaux-Arts de Belgique, Brussel·les 1964
  2. Bragard, A.M., ed.: Philippe Verdelot: Opera omnia, dins Corpus Mensurabilis Musicae, vol. 28, American Institute of Musicology - Hänssler-Verlag, Neuhausen i Stuttgart 1966-79
  3. Owens, J.A., ed.: Philippe Verdelot: Madrigals for Four and Five Voices, Sixteenth-Century Madrigal, 28, Garland, Nova York 1989