Cap al 1370 estigué al servei de la cort papal d’Avinyó. Li han estat atribuïts dos tractats teòrics. La seva contribució més important en aquest terreny és el Tractatus de diversis figuris, on es descriuen diverses formes noves de les notes i els seus significats rítmics. De la seva producció com a compositor tan sols s’han conservat unes quantes obres profanes: sis ballades i un rondeau a tres veus, en les quals utilitzà els complexos recursos de notació explicats en el seu tractat.