Fou un dels castrats més admirats del seu temps i aconseguí una gran reputació a Itàlia, Alemanya i altres països europeus. El 1692 s’establí a Londres com a professor de cant. Del 1705 al 1711 treballà com a compositor a la cort de Viena, on compaginava l’activitat musical amb l’exercici de tasques diplomàtiques. Passà els darrers anys de la seva vida a Itàlia, on fou ordenat de capellà (1730). Escriví un oratori i diverses cantates i àries. La seva aportació més important a la història de la música fou el tractat de cant Opinioni de’ cantori antichi e moderni, o sieno Osservazioni sopra il canto figurato (1723), que ofereix dades històriques interessants sobre la pràctica del bel canto al final del segle XVII i primeres dècades del XVIII.