Procedent d’una família noble, fou deixeble de Giovanni Battista Nanino i formà part de l’escola polifònica romana del principi del segle XVII. Tot i que ell mateix es considerava un compositor aficionat, destacà per la seva habilitat com a contrapuntista i també com a teòric. Fou un dels exponents de la música coral polifònica barroca per a grans grups de veus. Els seus dos cànons més cèlebres, Illos tuos misericordes i Canone nel modo de Salomone -aquest per a noranta-sis veus-, foren citats per Athanasius Kircher en la seva obra Musurgia universalis (Roma, 1650). Escriví diverses col·leccions de música sacra (motets, lletanies, motets processionals) i també de música profana (madrigals i canzonette), gairebé totes publicades pòstumament. És autor de tractats teòrics que s’han conservat manuscrits i que toquen temes tan variats com l’afinació, el contrapunt, la tonalitat o el ritme. Entre ells destaquen Tavola Pithagorica, Trattato della battuta musicale i Trattato del tempo del modo e della prolatione.