És possible que es tracti del magister Petrus Andreutii, natural d’Assís, que era a Perusa el 1335 en qualitat de doctor comunis Perusii in arte cantus ('doctor de la comuna de Perusa en l’art del cant'). Entre el 1340 i el principi de la dècada següent, segurament residí, amb Giovanni da Cascia i Jacopo da Bologna, a la cort dels Visconti a Milà, i a la dels Scala a Verona, segons que es desprèn del text de les seves composicions. D’aquestes tan sols es coneixen vuit -sis madrigals i dues caccie -, que transmet el còdex Panciatichiano (Florència. Bibl. Nacional ms. 26) i alguna altra font de menor rellevància. Com a característica de la seva tècnica, destaca l’ús de la imitació. És considerat el primer compositor que escriví madrigals de tipus canònic i caccie a dues i tres veus.