Tenor a l’església de Sant Severí de Bordeus, renuncià a la carrera eclesiàstica i fou contractat com a tenor pel Teatre de Bordeus. El 1789 anà a París i cantà amb la companyia del Théâtre Monsieur, companyia que el 1801 passà al Théâtre Feydeau. Aconseguí un èxit remarcable, però la minva gradual de les seves facultats vocals l’obligà a abandonar els escenaris cap al 1812. A París també es dedicà a la composició. Escriví diverses cançons patriòtiques franceses, una de les quals, Le réveil du peuple (1795), fou acollida amb gran entusiasme pel seu fervor revolucionari. Sobresortí, però, en el camp de l’òpera, especialment amb Léonore, ou L’amour conjugal (1789), amb llibret de Jean-Nicolas Bouilly. Altres òperes d’èxit foren Le bouffe et le tailleur (1804) i Monsieur Deschalumeaux (1806), en les quals mostra influències del singspiel alemany. El 1793 fundà amb el seu germà Simon una casa editora, À la Nouveauté, on publicà obres pròpies, de Luigi Cherubini i d’altres compositors. Afectat per una malaltia mental des del 1812, a partir del 1819 visqué internat en una institució.