Fill d’un fabricant de violins, començà a estudiar aquest instrument de molt jove. El 1734 la seva família es traslladà a París. Debutà el 1741 en els cicles del Concert Spirituel, on desenvolupà la seva carrera i de l’orquestra del qual acabà essent director i, posteriorment, administrador (1773-77). Considerat el principal virtuós del violí del seu país -fou anomenat "el Tartini francès"-, des del 1760 inicià la publicació de les seves obres. En sobresurten sis concerts per a violí, sis sonates per a violí sol i els estudis per a violí Vingt-Quatre matinées. Destacà també com a docent i, des del 1795, fou professor de violí al Conservatori de París.