El 1585 entrà com a membre del cor al servei de la cort de Lluís II de Lorena, cardenal de Guisa, i hi serví fins el 1588, any en què el cardenal fou assassinat. Aleshores Guédron passà a servir a la capella reial, on ascendí progressivament i ocupà diversos càrrecs, el primer dels quals com a maître des chanteurs de la chambre. El 1601 succeí a Claude Le Jeune com a compositeur de la chambre du Roi, i dos anys després fou nomenat valet de chambre i maître des enfants de la musique. El 1613 cedí aquests càrrecs al seu gendre, Antoine Boësset, i fou nomenat intendent des musiques du Roy et de la Reyne Mère. Entre el 1602 i el 1619 compongué sobretot ballets de cour i publicà algunes seleccions d'airs de cour. Destacà per la composició d'airs de cour sobre poemes de François de Malherbe i altres autors del seu temps. Les seves primeres obres palesen la influència de la musique mesurée, però cap al 1608 es comença a detectar una certa influència de la música italiana, especialment en el tractament molt més lliure del ritme dels textos, sense abandonar mai del tot, però, l’estil declamatori típicament francès.