Alumne del Conservatori de Valenciennes, es traslladà a París per ampliar els seus estudis al conservatori d’aquesta ciutat. Fou membre de l’Orquestra de Concerts Lamoureux i més tard de l’Orquestra de l’Òpera Còmica. El 1949 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra. Fou, al costat de Jean-Pierre Rampal, un dels membres fundadors del Quintette à Vent Français (1945) -formació en la qual tocà fins el 1968 - i membre de l’Ensemble Baroque de Paris a partir del 1952. Del 1969 al 1979 impartí classes d’oboè al Conservatori de París. Darius Milhaud i Henri Martelli li dedicaren sengles concerts per a oboè, els quals estrenà el 1958 i el 1972, respectivament. Formà part sovint del jurat dels concursos internacionals de Gènova, Munic i Budapest i enregistrà nombrosos concerts de T. Albinoni i A. Vivaldi amb I Solisti Veneti.