Fou deixeble de Marcel Dupré, amb el qual estudià piano i orgue. Gran admirador de l’organista Albert Schweizer (1875 - 1965), s’endinsà, com ell, en l’estudi de l’obra de J.S. Bach, i publicà Bach et la machine orgue (París, 1973) i Bach, les Psaumes, Passions, images et structures dans l’oeuvre d’orgue (París, 1977). Del 1956 al 1970 fou organista titular de l’església de Saint-Jean-Baptiste de Belleville, a la capital francesa. El 1967 fou nomenat professor del Conservatori d’Estrasburg, on desenvolupà una tasca pedagògica important en la formació d’una nova generació d’organistes, entre els quals han destacat Louis Patrick Ernst, Arnaud de Beauregard i Jean-Charles Ablitzer. El seu repertori és format essencialment per obres del Barroc alemany i italià, moltes de les quals ha enregistrat. El 2001 tocà durant els actes organitzats anualment pels Amics de l’Orgue de Narbona.