Treballà en diverses ciutats, com ara Utrecht (organista a l’església de Sant Nicolau, 1732), Amsterdam (1737) i Leiden (1749-51). Estudià amb G. Tartini a Itàlia. Per manca de perspectives de feina a Holanda, el 1752 s’establí a Anglaterra, on participà molt activament en la vida musical. Tocà els solos de violí de l'Acis and Galatea de G.F. Händel (1754) i, el 1760, succeí a Charles Burney com a organista a St. Margaret’s, a Oxford. L’any 1762 es traslladà a Cambridge, on treballà com a intèrpret i professor de violí i de teoria. Moltes de les seves obres segueixen els patrons establerts pel Barroc italià tardà, fent servir el baix continu i moviments monotemàtics amb estructures binàries asimètriques. Les sonates per a violí afavoreixen els models de Tartini (lent-ràpid-ràpid). Els seus concerts opus 3, com els de l’opus 6 de Händel, mostren una combinació variada d’estils i formes. No adoptà un llenguatge musical més modern fins que compongué Three Grand Lessons, opus 6, per a clavicèmbal/piano, violí i violoncel (1790).