Pietro Mascagni

(Liorna, Toscana, 1863 — Roma, 1945)

Compositor i director d’orquestra italià.

Vida

Estudià a Liorna amb E. Bianchi (piano) i A. Biagini (orgue), i posteriorment amb A. Soffredini a l’Institut L. Cherubini. El 1882 entrà al Conservatori de Milà, on fou alumne de Ponchielli i M. Saladino i es feu amic de G. Puccini. El 1885 abandonà els estudis per a fer de director d’orquestra en una companyia d’opereta. Posteriorment s’instal·là a Cerignola i es dedicà a la composició i a la direcció. El fet més transcendental de la seva vida arribà el 1889, any en què guanyà el premi de l’editor Sonzogno amb Cavalleria rusticana, obra considerada normalment com la iniciadora del moviment verista. L’estrena es realitzà el 17 de maig de 1890 al Teatre Constanzi de Roma, i obtingué un èxit inesperat. La seva fama traspassà fronteres molt ràpidament, i el 1891 ja s’havia estrenat a Alemanya, Suècia, Hongria, Bohèmia, Dinamarca i Letònia. La intensitat dramàtica de la trama, situada a Sicília, amb assassinats i venjances, fou, de ben segur, un dels factors de la seva bona acollida. Una de les innovacions consistí en la introducció d’una serenata per a tenor en el preludi. Mascagni compongué catorze òperes més, entre les quals L’amico Fritz (1891), Iris (1898) i Lodoletta (1917), però Cavalleria rusticana eclipsà sempre la resta de la seva producció. La seva activitat com a director d’orquestra fou molt intensa. Dedicà tots els seus esforços a difondre les seves òperes, però també interpretà òperes i repertori simfònic d’altres compositors per tot Europa, els EUA i l’Amèrica del Sud.

Obra
Òpera

Pinotta (~1880); Guglielmo Ratcliff (~1885); Cavalleria rusticana (1890); L’amico Fritz (1891); Silvano (1895); Zanetto (1896); Iris (1898); Le maschere (1901); Amica (1905); Isabeau (1911); Parisina (1913); Lodoletta (1917); , opereta (1919); Il piccolo Marat (1921); Nerone (1935)

Música vocal

11 obres religioses (entre les quals: 1 missa de rèquiem, 1 missa de glòria i 2 kíries); 35 cançons (entre les quals: Alla luna, 1882; Sintomi d’amore, 1891; Stornelli marini, 1906); 12 obres corals profanes

Música instrumental

Melodia, vl., pno. (1880); Novellina, pno. (1881); Il canto dell’agricoltore, pno. (1882); Melodia, vlc. (1882); Valzer, trio de c. (1887); Polka de Titania, pno. (1888); 12 obres orquestrals (entre les quals: Pifferata di Natale, 1890; Rapsodia satanica, poema simf. 1915; Gianduiotti e Giacometti, per al ballet Fiori di Brabante, col·lab. amb altres compositors, 1930)