Probable alumne de P. Tartini a Pàdua, del 1736 al 1744 apareix com a violinista en la festa de la Santa Croce a Lucca. El 1760 era a Viena, i entre el 1762 i el 1765 a Stuttgart com a primer violí de l’orquestra dirigida per N. Jommelli, on conegué Leopold Mozart. El 1766 tornà a Liorna i col·laborà amb F. Manfredi, G.M.G. Cambini i L. Boccherini en el Quartetto Toscano. El 1770 era director de les músiques de la cort ducal de Florència, càrrec que mantingué durant més de vint anys, fins a la seva mort. Gairebé tota la producció musical de Nardini és violinística i es caracteritza pels elements estilístics apresos de Tartini -com el lento de les introduccions i una forma sonata molt cantable-, encara que en les obres dels últims anys hi ha elements més complexos. De fet, en la consideració del nivell expressiu de Nardini dominen la melodia i la bellesa del so com a elements principals de la seva música.