Segurament fou deixeble de Cipriano de Rore a la seva ciutat natal. En 1565-67 fou mestre de capella de Santa Maria Maggiore a Bèrgam. Des d’allí passà a exercir el mateix càrrec a l’església de la Madonna della Steccata de Parma, on estigué actiu fins el 1569, i a la catedral de Milà, entre el 1577 i el 1582. Aquest any retornà a Parma per a ocupar de nou el lloc que havia deixat alguns anys abans. La seva producció musical està bàsicament centrada en la música religiosa. També publicà dos tractats teòrics: Ragionamento di musica (Parma, 1588) i Dialogo...della theorica e pratica di musica (Parma, 1595), on posà molta atenció en les relacions entre música i paraula.