Es graduà al Conservatori de Milà el 1930 i cinc anys més tard ho feu en l’especialitat de composició, que estudià amb Michelangelo Abbado. El 1938 obtingué el premi de música de cambra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i, el 1940, el premi Paganini. Debutà el 1937 amb una sèrie de concerts que la donaren a conèixer internacionalment. Actuà acompanyada per orquestres simfòniques i en agrupacions de música de cambra, algunes de les quals havia fundat ella mateixa, com el Quintet Boccherini (creat el 1951), el Quartet Carmirelli (1954) o el Quintet Fauré (1979). El 1970 interpretà al Carnegie Hall la integral de les sonates de Beethoven al costat de Rudolf Serkin, i el 1977 substituí Salvatore Accardo com a violí solista d’I Musici. S’especialitzà en l’obra per a violí de Vivaldi i Boccherini, de qui edità diverses partitures, i combinà les seves actuacions públiques amb nombrosos enregistraments i amb la docència al Conservatori de Roma, on inicià les seves classes el 1941, i a l’Acadèmia de Santa Cecília, de la mateixa ciutat.