pistó

m

Música

Pistó

© Fototeca.cat/ Idear

En alguns instruments de vent-metall (trompeta, corneta de pistons, etc.), mecanisme que, en posar en comunicació el recorregut principal del tub de l’instrument amb altres segments de tub més curts, en permet canviar a voluntat i instantàniament la llargària acústica total, modificant així el seu so fonamental.

És un tipus de vàlvula en forma d’èmbol que consisteix en una peça metàl·lica que, amb la pressió dels dits, es desplaça per dins d’una camisa, posant en comunicació -mitjançant unes ranures o forats per on passa l’aire en vibració- el tub principal de l’instrument amb diferents segments de tub més curts. En deixar anar el dit, una molla retorna el pistó al seu lloc inicial. L’objecte d’aquests acoblaments és obtenir noves fonamentals a partir del tub principal i, així, completar amb nous harmònics (sèrie dels harmònics) les mancances de la sèrie principal. La primera notícia pública de l’ús de les vàlvules de pistons aparegué en un diari de Leipzig com a invent del trompista Heinrich Stoelzel (1815). L’invent fou patentat, però, per F. Blühmel el 1818.