pluriarc

m

Música

Pluriarc

© Fototeca.cat/ Idear

Instrument de corda format per una caixa de ressonància -feta amb un bloc de fusta buidat al qual, amb un cordill de fibra natural o sintètica, es lliga una tapa de ressonància, també de fusta- que té inserides a la part posterior diverses vares flexibles o mànecs que sostenen les cordes lligades, per l’altre extrem, a la part inferior.

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt de mànec arquejat. Els mànecs -cadascun dels quals sosté una corda- poden variar en nombre (entre cinc i vuit), i la seva flexibilitat permet modificar la tensió de les cordes i, per tant, l’afinació. Originari de les regions centrals i de l’oest del continent africà, aquest instrument és conegut amb una gran diversitat de noms, depenent de la regió on s’utilitza. A Europa rep el nom de pluriarc, terme indicatiu dels diversos arcs musicals que participen d’una sola caixa de ressonància. L’instrumentista fa servir una mena de didal o plectre per a tocar les cordes, tot sostenint l’instrument transversalment entre els genolls i variant la posició de les vares flexibles amb un lleuger moviment de la cama, per tal de modificar-ne la sonoritat.