La polifonia fou, en certa manera, el resultat del característic racionalisme occidental que ja començava a imposar-se en molts altres aspectes durant l’època medieval. Els primers exemples de polifonia medieval aparegueren al segle IX en els tractats teòrics anònims Musica enchiriadis i Schola enchiriadis. Es tracta, però, de formulacions teòriques que únicament intenten descriure una pràctica improvisatòria. Els primers testimonis escrits de polifonia pràctica daten del segle XI. La primera forma polifònica fou l'organum, que evolucionà a través de diverses formes i procediments tot al llarg del període medieval: discant, conductus, motet, etc. La polifonia medieval occidental es caracteritzà per la utilització d’un sistema de notació que s’anà desenvolupant i perfeccionant al llarg del temps i per un esforç de planificació de tot allò que fa referència a la composició musical (consonància-dissonància, estructura, sentit de forma, etc.).
f
Música